Art i Disseny, eterns enemics?

Art i disseny. Algú pot diferenciar d'una manera clara aquests dos conceptes? Pensava que el disseny formava part de l'art, però es veu que no és així.

Segons Joan Costa, les úniques semblances entre art i disseny són purament formals. Bé, potser si que veiem una clara diferència quan comparem el logotip de Mercedes amb el quadre de la Gioconda. Però que me'n dieu si comparem la pintura de Piet Mondrian (correspon a la foto del costat) de l’estil neoplasticista amb un disseny d’un cartell preciós com els que podem veure actualment?

L’aspecte físic d’una obra no ens ha de fer decidir si aquesta és art o disseny. Una de les principals diferències és la finalitat amb la que s’ha creat. M’explico.
El dissenyador projecta el seu disseny en funció del seu encàrrec, i ha de pensar tant en els interessos del client com en els gustos de l’usuari final. Un disseny pot ser molt bonic, si, tindrà una estètica, però funcional. En canvi, l’artista és més espontani, i les seves obres poden no estar justificades.

És per això que Costa diu que l'art es fa preguntes i el disseny soluciona problemes. El disseny cobrirà una necessitat, amb uns objectius concrets (vendre o cridar l’atenció d’un producte) mentre que l’art expressa els sentiments de “l’artista”, amb la diferència de que les seves obres no tindran una funció específica.

Suposo que la paraula "art" haurà generat moltes polèmiques, però crec que la causa és que aquest terme varia segons la cultura, la època, o sobretot, la ideologia de les persones que la utilitzin.

Avui, mirant un fulletó publicitari, m'he preguntat el seguent: "Si l'autor aquest dibuix tan bonic i original (el del fulletó) l'hagués pintat en un quadre, seria art? I si el pinto jo i el presento en una esposició, és art? Com ja veieu, no m'acaba de quedar clar...

Personalment crec que l’artista és aquell que fa alguna cosa excepcional, així doncs, sigui quina sigui la finalitat amb la que s’ha creat la peça, per a mi l’artista és aquell que ha fet una bona feina. Sinó, pregunteu-li al meu cosí si no és un artista amb els dibuixos que fa...

RaLLy Catalunya-Costa Daurada

Aquest passat cap de setmana es va celebrar el 44è Rally Catalunya Costa Daurada, una prova on gairebé un centenar d’automòbils (entre participants i organitzadors) han conduit a tot gas per diferents comarques de Tarragona (i un trosset de Lleida).

Primerament, vull aclarir que m’encanta el motor i, evidentment, vaig assistir-hi acampant en una zona de càmping prop d’El Molar. Destaco quest fet perquè vull donar la meva opinió sobre aquesta competició amb tants aficionats, però a la vegada criticada.

Com cada any, la prova es disputa per carreteres comarcals, molt properes a Espais d’Interès Natural. Això comporta que centenars de seguidors d’aquest esport es desplacin cap aquests indrets, i la part negativa és que ho fan d’una manera no massa adequada. Els mal parats són els pagesos i veïns dels pobles propers que any rere any es queixen de la poca educació i respecte al medi ambient que tenen la gent que els visita durant 3 dies.

La quantitat de residus i brossa que es llença als camps i boscos, la encesa de focs no permesos que poden provocar incendis forestals, el trencament de tanques de camps de conreu per improvisar aparcaments als automòbils dels seguidors, l’aixafament de la vegetació… són els fets que cada edició del ral·li es repeteixen. A més, durant aquest cap de setmana, es tanquen un seguit de carreteres que fan que la gent no pugui ni sortir ni accedir a casa seva.

Tots sabem que els únics beneficiats d’aquest ral·li són els organitzadors i patrocinadors (Salou Costa Daurada i Port Aventura), i també els alcaldes dels diferents pobles que rebens els calerons per donar suport a la competició sense mostrar cap queixa. Mentrestant, els propietaris veuran envaïts els seus boscos i conreus que s’embrutaran i destrossaran al llarg dels trams cronometrats.

Ara és quan pregunto jo: perquè ningú controla tot això? Tant costa? Com he dit abans, jo vaig acampar en una zona “habilitada”; ho poso en cometes perquè era un camp d’olivers, però el pagès segurament va guanyar uns eurets i no es va queixar com els altres. Amb aquestes zones, els seguidors no envairien camps de conreu no habilitats ni destrossarien res.

Una altra cosa que vull destacar és l’absència d’abocadors. Ni a la zona d’acampada, ni prop dels trams, ni al poble. Res. No vaig veure ni un sol abocador en tot el matí. Creieu que la gent és tan amable que s’emportarà la brossa guardada en una bossa dins del seu cotxe fins arribar a l’abocador més proper? Qui cregui que sí, que sàpiga que no és així, només cal donar una ullada de com va quedar tot allò. Amb això vull demanar que, si almenys es vol reduir una part d’aquests residus, almenys que posin alguns abocadors, per favor.

Amb aquestes mesures, crec que ens estalviaríem algunes queixes per part dels veïns, i els que respectem mínimament el medi ambient, estaríem més satisfets i no ens sentiríem tan culpables a l’hora d’assistir al nostre “estimat” Rally de Catalunya.