Art i Disseny, eterns enemics?

Art i disseny. Algú pot diferenciar d'una manera clara aquests dos conceptes? Pensava que el disseny formava part de l'art, però es veu que no és així.

Segons Joan Costa, les úniques semblances entre art i disseny són purament formals. Bé, potser si que veiem una clara diferència quan comparem el logotip de Mercedes amb el quadre de la Gioconda. Però que me'n dieu si comparem la pintura de Piet Mondrian (correspon a la foto del costat) de l’estil neoplasticista amb un disseny d’un cartell preciós com els que podem veure actualment?

L’aspecte físic d’una obra no ens ha de fer decidir si aquesta és art o disseny. Una de les principals diferències és la finalitat amb la que s’ha creat. M’explico.
El dissenyador projecta el seu disseny en funció del seu encàrrec, i ha de pensar tant en els interessos del client com en els gustos de l’usuari final. Un disseny pot ser molt bonic, si, tindrà una estètica, però funcional. En canvi, l’artista és més espontani, i les seves obres poden no estar justificades.

És per això que Costa diu que l'art es fa preguntes i el disseny soluciona problemes. El disseny cobrirà una necessitat, amb uns objectius concrets (vendre o cridar l’atenció d’un producte) mentre que l’art expressa els sentiments de “l’artista”, amb la diferència de que les seves obres no tindran una funció específica.

Suposo que la paraula "art" haurà generat moltes polèmiques, però crec que la causa és que aquest terme varia segons la cultura, la època, o sobretot, la ideologia de les persones que la utilitzin.

Avui, mirant un fulletó publicitari, m'he preguntat el seguent: "Si l'autor aquest dibuix tan bonic i original (el del fulletó) l'hagués pintat en un quadre, seria art? I si el pinto jo i el presento en una esposició, és art? Com ja veieu, no m'acaba de quedar clar...

Personalment crec que l’artista és aquell que fa alguna cosa excepcional, així doncs, sigui quina sigui la finalitat amb la que s’ha creat la peça, per a mi l’artista és aquell que ha fet una bona feina. Sinó, pregunteu-li al meu cosí si no és un artista amb els dibuixos que fa...

RaLLy Catalunya-Costa Daurada

Aquest passat cap de setmana es va celebrar el 44è Rally Catalunya Costa Daurada, una prova on gairebé un centenar d’automòbils (entre participants i organitzadors) han conduit a tot gas per diferents comarques de Tarragona (i un trosset de Lleida).

Primerament, vull aclarir que m’encanta el motor i, evidentment, vaig assistir-hi acampant en una zona de càmping prop d’El Molar. Destaco quest fet perquè vull donar la meva opinió sobre aquesta competició amb tants aficionats, però a la vegada criticada.

Com cada any, la prova es disputa per carreteres comarcals, molt properes a Espais d’Interès Natural. Això comporta que centenars de seguidors d’aquest esport es desplacin cap aquests indrets, i la part negativa és que ho fan d’una manera no massa adequada. Els mal parats són els pagesos i veïns dels pobles propers que any rere any es queixen de la poca educació i respecte al medi ambient que tenen la gent que els visita durant 3 dies.

La quantitat de residus i brossa que es llença als camps i boscos, la encesa de focs no permesos que poden provocar incendis forestals, el trencament de tanques de camps de conreu per improvisar aparcaments als automòbils dels seguidors, l’aixafament de la vegetació… són els fets que cada edició del ral·li es repeteixen. A més, durant aquest cap de setmana, es tanquen un seguit de carreteres que fan que la gent no pugui ni sortir ni accedir a casa seva.

Tots sabem que els únics beneficiats d’aquest ral·li són els organitzadors i patrocinadors (Salou Costa Daurada i Port Aventura), i també els alcaldes dels diferents pobles que rebens els calerons per donar suport a la competició sense mostrar cap queixa. Mentrestant, els propietaris veuran envaïts els seus boscos i conreus que s’embrutaran i destrossaran al llarg dels trams cronometrats.

Ara és quan pregunto jo: perquè ningú controla tot això? Tant costa? Com he dit abans, jo vaig acampar en una zona “habilitada”; ho poso en cometes perquè era un camp d’olivers, però el pagès segurament va guanyar uns eurets i no es va queixar com els altres. Amb aquestes zones, els seguidors no envairien camps de conreu no habilitats ni destrossarien res.

Una altra cosa que vull destacar és l’absència d’abocadors. Ni a la zona d’acampada, ni prop dels trams, ni al poble. Res. No vaig veure ni un sol abocador en tot el matí. Creieu que la gent és tan amable que s’emportarà la brossa guardada en una bossa dins del seu cotxe fins arribar a l’abocador més proper? Qui cregui que sí, que sàpiga que no és així, només cal donar una ullada de com va quedar tot allò. Amb això vull demanar que, si almenys es vol reduir una part d’aquests residus, almenys que posin alguns abocadors, per favor.

Amb aquestes mesures, crec que ens estalviaríem algunes queixes per part dels veïns, i els que respectem mínimament el medi ambient, estaríem més satisfets i no ens sentiríem tan culpables a l’hora d’assistir al nostre “estimat” Rally de Catalunya.

El Reus Deportiu, Campió del Món de Clubs d’hoquei!

Per fi. L’Alnimar Reus Deportiu ha tornat a recordar el que és guanyar al Barça. Els aficionats roig-i-negres hem hagut de patir i esperar fins els primers minuts de pròrroga per assegurar-nos la victòria.

Un partit molt igualat per part dels dos equips, amb moltes ocasions de gol i bones parades, que s’ha vist reflectit en el marcador, tant en la primera com en la segona part.

En aquesta final hem vist el que tots esperàvem: una gran rivalitat entre els dos equips catalans que es coneixen tan bé, sobretot per la quantitat de vegades que han disputat una final junts. Però el que desitjàvem era no haver-nos d’empassar una altra derrota del Barça i tornar a casa amb el cap baix, com ha passat últimament.

I així ha estat; tant els jugadors, com l’afició hem donat tot el que portàvem dins per a fer possible aquesta victòria tan esperada, la primera de la temporada 2008-2009.

Sobretot hem gaudit un alt nivell d’hoquei que ha fet vibrar a tots els aficionats reusencs, que durant una setmana hem seguit al nostre equip a casa nostra, al Pavelló Olímpic de Reus.

Visca Reus i visca el Reus Deportiu!!!

Valentino Rossi, campió del món de MotoGP 2008

Valentino Rossi guanya a Japó i aconsegueix el seu 6é títol de MotoGP

Només necessitava pujar al podi per aconseguir ja el campionat, però l'italià ha volgut celebrar-lo amb una altra victòria, la del Gran Premi de Motegi.

Sortint des de la segona fila de la graella de sortida (havia aconseguit el quart millor temps), “Il dottore” s’ha hagut de veure les cares amb els seus principals rivals, Stoner i Pedrosa, que sortien per davant d’ell. No ha estat fins l’equador de la carrera que Valentino Rossi ha arribat al lideratge. Aprofitant una apurada de frenada, ha superat a l’australià Stoner, que era qui dominava el grup fins llavors. A partir d’aquí, Rossi s’ha anat allunyant del seu màxim rival, arribant als dos segons de distància a final de carrera.

“Scusate il ritardo”

Amb aquesta victòria l’estrella italiana aconsegueix el seu 6é títol en la categoría reina i el 8é en la seva carrera esportiva. “Scusate il ritardo” (disculpin el retard) és el lema que portava a la samarreta de celebració, referint-se als dos anys que ha hagut d’esperar per a revalidar el títol com a Campió del Món de MotoGP.

Benvinguuuuts!

Bon dia i benvinguts al meu blog!

Bé, de moment encara no sé cap a on anirà encarrilat aquest blog, ni quins temes tractaré, suposo que de "tot i res", d'aquí ve el nom d'aquest.
Així doncs, segurament us trobareu temes de tot tipus que espero que siguin del vostre gust. De moment, us dono la benvinguda i espero que aneu visitant aquest petit (però acollidor) espai.

Salut!